La recent convocatòria de subvencions dirigida als ajuntaments de la província d’Alacant per al desenvolupament de programes de prevenció de conductes addictives en 2026 posa damunt la taula una qüestió fonamental: la necessitat d’incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere en totes les intervencions públiques.

Més enllà del seu caràcter tècnic o administratiu, aquesta convocatòria representa una oportunitat estratègica per avançar cap a polítiques públiques més eficaces, inclusives i ajustades a la realitat social. Perquè prevenir les addiccions no és només una qüestió de salut pública: també és una qüestió d’igualtat.

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DE LA SUBVENCIÓ

La convocatòria, impulsada per la Diputació Provincial d’Alacant, està dirigida a municipis i entitats locals d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM) de la província. Queden excloses aquelles entitats que ja compten amb finançament provincial per al mateix objecte.

La finalitat és finançar projectes, programes i activitats orientades a la prevenció de conductes addictives, especialment en els àmbits següents: promoció del benestar emocional en població escolar, prevenció en centres educatius, intervencions en l’àmbit familiar i accions de sensibilització dirigides a la ciutadania. S’exclouen expressament activitats de caràcter lúdic o festiu, així com aquelles de naturalesa terapèutica o assistencial.

El pressupost total ascendeix a 196.074 euros, amb possibilitat d’ampliació en 50.000 euros addicionals, i les sol·licituds s’han de presentar en un termini de 20 dies naturals des de la publicació de la convocatòria. Les entitats beneficiàries hauran de, entre altres qüestions, donar publicitat al finançament rebut, complir la normativa de contractació pública i garantir que les actuacions s’ajusten a l’objectiu de prevenció.

PER QUÈ ÉS IMPRESCINDIBLE LA PERSPECTIVA DE GÈNERE?

Les conductes addictives no es desenvolupen en el buit. Estan profundament condicionades per factors socials, culturals i econòmics, entre els quals el gènere juga un paper determinant.

Homes i dones no consumeixen igual, ni per les mateixes raons, ni afronten les mateixes conseqüències. Mentre que els homes presenten majors taxes de consum en determinades substàncies, les dones solen experimentar majors dificultats per accedir a recursos d’ajuda i suporten un major estigma social. A més, factors com la violència de gènere, la sobrecàrrega de cures o la desigualtat econòmica incideixen directament en els riscos i en els processos de recuperació.

Per tant, qualsevol intervenció que ignore aquestes diferències parteix d’un diagnòstic incomplet i, en conseqüència, serà menys eficaç.

COM INCORPORAR LA PERSPECTIVA DE GÈNERE EN ELS PROJECTES

Integrar la perspectiva de gènere en els projectes de prevenció implica anar més enllà d’una menció formal i traduir aquest enfocament en el disseny, l’execució i l’avaluació de les actuacions.

En l’àmbit educatiu, per exemple, resulta fonamental treballar amb l’alumnat no només els riscos associats al consum, sinó també els factors socials que hi influeixen. Analitzar com determinats models de masculinitat fomenten conductes de risc o pressió grupal pot ajudar a prevenir consums problemàtics entre els xics. Al mateix temps, és necessari abordar amb les xiques joves qüestions com l’autoestima, la pressió estètica o les dinàmiques afectives, que en molts casos estan vinculades a situacions de vulnerabilitat.

En l’entorn familiar, la incorporació de la perspectiva de gènere passa per reconèixer com la distribució desigual de les responsabilitats de cura afecta el benestar emocional. Dissenyar programes que visibilitzen i aborden aquesta càrrega desigual, així com oferir espais específics de suport per a dones —especialment mares en situació de vulnerabilitat—, pot marcar una diferència significativa en la prevenció.

Les campanyes de sensibilització també han d’allunyar-se d’enfocaments neutres que, en la pràctica, invisibilitzen les desigualtats. És clau visibilitzar la realitat de les dones amb addiccions, combatre l’estigma que recau sobre elles i adaptar els missatges a diferents públics, tenint en compte els seus contextos i experiències.

D’altra banda, en la pròpia gestió dels projectes, la perspectiva de gènere ha de reflectir-se en la recollida de dades desagregades per sexe, en la definició d’indicadors que permeten mesurar l’impacte en igualtat i en la formació del personal tècnic. Sense aquestes eines, resulta difícil avaluar si les actuacions estan contribuint realment a reduir desigualtats.

Finalment, també és important prestar atenció a les condicions d’accés a les activitats. Adaptar horaris, oferir recursos de conciliació o garantir espais segurs són mesures que faciliten la participació, especialment de dones amb càrregues de cura o de joves en contextos de vulnerabilitat.

DE L’OPORTUNITAT A LA RESPONSABILITAT

La incorporació de la perspectiva de gènere constitueix un criteri fonamental de qualitat i coherència amb les polítiques públiques actuals en matèria d’igualtat. Les entitats locals tenen ací una doble responsabilitat: d’una banda, dissenyar projectes tècnicament sòlids; de l’altra, garantir que aquests contribueixen en reduir desigualtats i no a perpetuar-les.

Aprofitar aquesta línia de subvencions des d’un enfocament de gènere no sols augmentarà l’eficàcia de les intervencions, sinó que permetrà avançar cap a models de prevenció més justos, inclusius i transformadors.

Així doncs, les polítiques de prevenció de conductes addictives han d’evolucionar al mateix ritme que la societat a la qual es dirigeixen. Incorporar la perspectiva de gènere no és una opció secundària, sinó una eina imprescindible per comprendre la complexitat del fenomen i actuar de manera efectiva.

Aquesta convocatòria ofereix una oportunitat concreta per fer-ho. La clau està en com es dissenyen i s’executen els projectes. Perquè només integrant la igualtat en el centre de les polítiques públiques podrem construir respostes més completes i, sobretot, més justes.