Espanya reforça el seu compromís amb la lluita contra la violència de gènere amb un nou Pacte d’Estat que introdueix noves mesures de protecció a les víctimes de violència de gènere.
El Congrés dels Diputats ha aprovat la renovació del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, un document que introdueix 462 mesures orientades a enfortir la protecció de les víctimes i ampliar el marc legal per combatre totes les formes de violència masclista.
Aquest nou pacte ha comptat amb el recolzament de tots els grups polítics al Congrés excepte VOX. L’acord es fonamenta en deu eixos estratègics, els mateixos que van guiar el primer pacte al 2017, però amb importants actualitzacions que responen als nous desafiaments en la lluita contra la violència de gènere.
Entre les principals novetats destaca el reconeixement de la violència econòmica com a delicte, el reforçament en la protecció a menors víctimes de violència vicària, mesures per combatre l’ús de la intel·ligència artificial en la generació de material pornogràfic no consentit o legislació contra la tracta de persones amb fins d’explotació sexual, entre altres.
Les novetat que introdueix el Pacte d’Estat renovat
Com s’ha indicat, s’ha acordat tipificar al Codi Penal, la violència econòmica com una forma de violència de gènere. Açò inclourà l’impagament de pensions d’aliments, l’alçada de béns, estafes i administració deslleial. A més, es prohibirà que l’impagament de pensions s’utilitzi per modificar règims de visites o pressionar a la víctima als acords judicials.
Tanmateix, els fills i les filles de dones maltractades tindran reconeixement com a víctimes directes de la violència de gènere, amb especial atenció en evitar visites amb agressors. També es reforçaran els protocols de protecció infantil i es millorarà la formació dels professionals que treballen amb menors exposats a aquest tipus de violència.
També es tipificarà com a delicte l’ús de tecnologies per exercir violència de gènere, incloent la pornografia no consentida generada amb IA (deepfakes). Se sancionarà la difusió d’imatges falses de caràcter sexual sense consentiment i s’implementaran mesures per restringir l’accés d’agressors a xarxes socials i plataformes on estan presentes les seues víctimes.
El Pacte reconeix la necessitat d’adaptar les mesures a dones en situacions d’especial vulnerabilitat, com aquelles amb discapacitat, immigrants, trans, majors, de l’entorn rural o amb problemes de salut. Es pretén evitar la revictimització i millorar l’accessibilitat dels recursos d’assistència aplicant una perspectiva interseccional i es demanarà una llei integral contra la tracta, endurint la persecució del proxenetisme i prohibint la publicitat de prostitució.
Per últim, s’ha d’assenyalar que també s’estudiarà la possibilitat d’un torn d’ofici especialitzat a totes les comunitats autònomes per atendre a les víctimes i es reforçarà la formació obligatòria en igualtat i violència de gènere per a la judicatura i s’impulsaran iniciatives educatives i de sensibilització social.
El nou Pacte d’Estat tindrà una vigència de cinc anys i servirà com a full de ruta en la lluita contra la violència de gènere a España. Ara, ha de passar per la Comissió d’Avaluació i Seguiment abans de la seua aprovació definitiva al Plenari del Congrés.
Malgrat el consens en la renovació del Pacte d’Estat, també ha estat objecte d’algunes crítiques.
Sobre el nou Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, Miguel Lorente, ex delegat del Govern contra la Violència de Gènere, sosté que el Pacte es un “catàleg de mesures” sense una estratègia clara d’implementació. Assenyala que es déu analitzar no sols quantes mesures s’han aplicat, sinó el seu impacte real en la reducció de la violència de gènere. Segons ell, l’augment de denúncies pot ser un indicador positiu, però si no es milloren els mecanismes de prevenció i atenció a les víctimes, la resposta institucional seguirà sent insuficient.
A l’àmbit de la política, encara que s’ha intentat aconseguir un consens, hi ha desacords amb temes com ara la prostitució i la violència digital. A les negociacions, algunes qüestions conflictives s’han deixat de banda per facilitar l’aprovació del pacte. No obstant això, alguns grups parlamentaris sí que han assenyalat alguns buits al tractament d’aspectes importants com ara la protecció a dones a espais rurals o la inclusió de víctimes amb mascotes als pisos d’acollida. Així com que no s’haja inclòs el terme feminicidi, la violència obstètrica i la violència institucional.
En qualsevol cas, el nou Pacte de Estat contra la Violència de Gènere ja és una realitat i ara el repte es dur a terme la seua implementació i garantir el compliment de les seues mesures i la seua efectivitat. Per això, també és fonamental el finançament i el transvasament de fondos a les Comunitats Autònomes i Ajuntaments per a l’execució de mesures.
