Als últims anys, el debat sobre la igualtat i la perspectiva feminista s’ha introduït plenament a l’esfera institucional. Regidories, diputacions i organismes locals incorporen cada vegada més el llenguatge dels drets, la diversitat i l’equitat.

No obstant això, no sempre existeix un coneixement compartit sobre el que realment signifiquen aquests termes. Paraules com sororitat, interseccionalitat o feminisme s’usen amb freqüència, però moltes vegades sense un marc comú de comprensió.

Aquest glossari naix amb un propòsit clar: aproximar el pensament feminista al llenguatge de la gestió pública, oferint definicions clares, precises i contextualitzades per a qui comença a treballar des de la igualtat o simplement desitja entendre millor el sentit polític i social d’aquests conceptes.

El llenguatge no sols nombra la realitat, sinó que la construeix, per això, la incorporació d’un lèxic feminista a l’Administració Pública no respon a una moda ni a un canvi retòric sinó a una transformació de fons.

El feminisme, entès en la seua pluralitat, aporta una manera distinta de mirar l’espai públic: més inclusiva, més democràtica i més conscient de com les estructures socials produeixen desigualtat. D’on naix la importància de que el personal polític i tècnic comprenga bé aquest vocabulari: perquè les paraules són també polítiques.

Glossari feminista bàsic per a regidories

A continuació, es plantegen conceptes clau per entendre el llenguatge feminista al context institucional. Les definicions estan formulades amb un enfocament divulgatiu, però mantenint el rigor tècnic i referència als marcs normatius vigents a Espanya i la Unió Europea.

1. 1. Apoderament: Procés individual i col·lectiu mitjançant el qual les persones – especialment les dones – adquireixen consciència del seu valor, capacitat de decisió i el seu poder transforador. A l’àmbit públic, se vincula amb la participació i l’autonomia.
2. Corresponsabilitat: El treball de cuidar – persones, llars, comunitats – ha estat històricament feminitzat i invisibilitat. La corresponsabilitat planteja el seu repartiment equitatiu entre dones, homes, institucions i societat, reconeixent el seu valor econòmic i social.
3. Apoderament: Procés individual i col·lectiu mitjançant el qual les persones – especialment les dones – adquireixen consciència del seu valor, capacitat de decisió i el seu poder transforador. A l’àmbit públic, se vincula amb la participació i l’autonomia.
4. Equitat de gènere: Principi de justícia que busca compensar desigualtats històriques mitjançant mesures específiques. L’equitat reconeix que, per aconseguir la igualtat, de vegades és necessari tractar de manera distinta a qui ha estat en desavantatge.
5. Feminisme: Moviment polític, social i cultural que busca la igualtat real entre totes les persones, eliminant les estructures de poder que sostenen la subordinació de les dones. Les diverses corrents del feminisme comparteixen un principi ètic: la justícia de gènere.
6. Igualtat efectiva: Més enllà de la igualtat formal reconeguda per la llei, la igualtat efectiva implica que les condicions reals de vida i oportunitats siguen efectivament equitatives. És l’objectiu últim de les polítiques públiques en matèria d’Igualtat
7. Interseccionalitat: Concepte introduït per Kimberlé Crenshaw que explica com diferents eixos de desigualtat (gènere, raça, classe, edat, orientació sexual, discapacitat…) es creuen generant experiències de discriminació. És clau per no reduir el feminisme a una sola realitat.
8. Patriarcat: Sistema social, cultural i simbòlic que atorga privilegis als homes i estableix jerarquies de gènere. El feminisme l’analitza per comprendre com opera el poder a les relacions quotidianes, les institucions i les normes socials.
9. Perspectiva de gènere: Eina d’anàlisi que permet identificar les diferències, desigualtats i relacions de poder entre dones, homes i diversitats. No es tracta de parlar “sols de dones”, sinó d’observar com el gènere condiciona l’accés a drets, recursos i representació.
10. Sororitat: Relació de recolzament, reconeixement i aliança entre dones front a les desigualtats estructurals. És un principi ètic-polític que reforça la cooperació front a la competència i promoure xarxes de solidaritat.
11. Sostre de vidre: Metàfora que descriu les barreres invisibles que impedeixen a les dones accedir a llocs de poder o responsabilitat, inclús amb igual mèrit i formació. El seu anàlisi permet entendre la persistència de la desigualtat a espais formals de decisió.
12. Violència de gènere: Tota forma de violència que s’exerceix contra les dones pel fet de ser-ho, ja siga física, sexual, psicològica, econòmica o institucional. Està reconeguda a la Llei Orgànica 1/2004 com una greu violació dels drets humans.

Un llenguatge que transforma

Comprendre el vocabulari feminista és comprendre una nova manera de mirar el món i l’acció pública. Les paraules ací reunides no són consignes ni tecnicismes: són eines d’anàlisi i transformació social. Per a les regidories, disposar d’aquest marc conceptual comú significa poder dialogar amb més precisió, dissenyar polítiques amb més coherència i comunicar amb més responsabilitat. En definitiva, és donar un pas cap a una administració més conscient, més inclusiva i més humana.