Als últims anys, la perspectiva de gènere s’ha consolidat com un eix imprescindible en l’acció pública. L’avaluació de l’impacte de gènere no és sols una obligació normativa, sinó també una oportunitat per millorar l’eficàcia de les polítiques municipals, garantint que beneficien de forma equitativa a dones i homes

Què és l’avaluació d’impacte de gènere?

Es tracta d’un instrument d’anàlisi previ que permet identificar com una mesura, programa o normativa pot afectar de manera diferenciada a la ciutadania en funció del gènere. En la pràctica, açò significa preguntar-se si la mesura que es pretén aplicar. Generarà beneficis o càrregues desiguals per a dones i homes? Existeixen col·lectius més vulnerables als quals la mesura puga afectar negativament? Què ajustos es poden introduir per evitar reproduir desigualtats?

Tot això, de manera prèvia i de manera paral·lela a la seua aplicació per a que, després de la implementació, no es produeixa un impacte de gènere negatiu o s’introdueixen mesures que puguen corregir aquesta previsió, de ser el cas.

Marc normatiu

La Llei Orgànica 3/2007, d’igualtat efectiva de dones i homes estableix la integració transversal del principi d’igualtat en totes les polítiques públiques (gender mainstreaming) i exigeix un “informe d’impacte de gènere” als projectes normatius, especialment, als articles 15 i 19 de la norma.

A la Comunitat Valenciana, la Llei 9/2003 d’Igualtat entre Dones i Homes i posteriors desenvolupaments normatius estableix l’obligació d’incorporar l’anàlisi d’impacte de gènere als projectes normatius i plans. Per als ajuntaments de la província d’Alacant, aquest marc suposa tant un repte com una oportunitat: integrar la igualtat a l’agenda local de manera transversal.

Eines pràctiques

Existeixen diferents recursos que faciliten als equips tècnics i responsables polítics la incorporació de la perspectiva de gènere al cicle de les polítiques municipals:

• Guies metodològiques: documents pràctics com passos a seguir, indicadors i exemples. Destaca la guia publicada per l’Institut de les dones sobre informes i avaluació d’impacte de gènere: defineix l’instrument, descriu metodologia, fases d’anàlisi, indicadors i incorpora plantilles orientatives. Molt útil per adaptar plans, programes i ordenances municipals.
• Indicadors desagregats per sexe: dades clau als àmbits com ocupació, ús de serveis socials, cultura, esport o mobilitat.
• Matrius d’impacte de gènere: taules de valoració que permeten identificar riscos i oportunitats en cada fase del projecte.
• Formació i sensibilització interna: imprescindible per a que personal tècnic i polític adopte una mirada comú i tinguen present la perspectiva de gènere en el desenvolupament de les seues funcions.

Casos pràctics a l’àmbit local

Alguns exemples d’aplicació als municipis els podem trobar als següents àmbits o àrees d’actuació:

• Urbanisme i mobilitat: revisió de recorreguts per a vianants i transport públic per garantir seguretat i accessibilitat a totes les persones.
• Pressupostos municipals: anàlisi de partides per detectar biaixos, com el desequilibri al foment de l’esport masculí front al femení.
• Programes d’ocupació: avaluació de les convocatòries per assegurar la participació equilibrada de dones i homes i evitar perpetuar rols tradicionals.
• Cultura i oci: disseny d’activitats que donen visibilitat a creadores i fomenten la participació de dones als espais públics.

En matèria pressupostària comptem amb alguns exemples pràctics que podem prendre com a models a seguir. Ací citem dos d’aquestos que poden ser d’utilitat:

• L’Ajuntament de Màlaga ha incorporat al seu Pressupost 2024 un Informe d’Impacte de Gènere. En aquest es classifiquen les partides segons objectius d’igualtat, utilitza indicadors específics i avalua si les inversions municipals contribueixen a reduir bretxes. És un model útil per a qui busca integrar la perspectiva de gènere en la planificació econòmica anual.
• A Albacete, el consistori va elaborar un
  informe exhaustiu
  que no sols identifica programes sensibles al gènere, sinó que també detalla la metodologia d’anàlisi, els criteris de classificació i les millores previstes en futures edicions. És un exemple clar de com institucionalitzar l’avaluació i convertir-la en una eina de gestió.

Conclusió

L’avaluació d’impacte de gènere no ha de veure’s com un tràmit burocràtic, sinó com una eina de qualitat democràtica i eficàcia a la gestió. Els ajuntaments han d’impulsar polítiques locals més inclusives, que responguen millor a les necessitats de tota la ciutadania i enforteixen la cohesió social. En aquest cas, els municipis de la província d’Alacant, compten també amb el servei Iguales141 per rebre recolzament i assessorament en la implementació i avaluació de l’impacte de gènere a les seues polítiques.